Directiva de Mercats d’Instruments Financers (MIFID)

La MIFID (Markets in Financial Instruments Directive) és una directiva europea que regula la prestació de serveis d’inversió i, per tant, afecta directament la forma en què les entitats de crèdit o les empreses d’inversió informen, assessoren o venen productes financers als clients o clients potencials.

Aquesta directiva està vigent des de l’1 de novembre de 2007 i té com a objectius:

1. Protegir el client perquè conegui i comprengui el producte que pensa comprar, sàpiga valorar el risc en el qual incorrerà i prengui la decisió en conseqüència.

2. Regular el comportament de l’entitat financera.

3. Incrementar la competència entre les entitats financeres.

Cal distingir entre aquests dos conceptes:

1. Assessorament

   
   Consisteix en recomanacions personalitzades i concretes basades en les circumstàncies personals de cada client, com la seva situació financera, el seu perfil de risc i el coneixement o l'experiència que tingui en productes financers, i els objectius d'inversió que tingui.

   
   Quan es presti de manera recurrent, sempre es farà amb la signatura d’un contracte d’assessorament en matèria d’inversió. 
   

2. Comercialització

   
   CaixaBank només li oferirà els instruments financers que consideri convenients per a vostè. Per fer-ho, avaluarà els seus coneixements i experiència prèvia en instruments financers de característiques similars.

   
   No obstant això, quan sol·liciti, sota la seva pròpia iniciativa, contractar un instrument financer no complex, CaixaBank no està obligada a avaluar els seus coneixements i experiència.

No tots els clients tenen el mateix nivell d’informació, formació i experiència inversora. Per això, la MIFID classifica els clients en:

1. Contraparts elegibles, Son clients especialitzats que no necessiten cap tipus de protecció, donat el seu coneixement i experiència en els mercats. És el cas de, per exemple, altres entitats financeres.

2. Clients professionals, s’entén que tenen l’experiència i els coneixements necessaris per comprendre i assumir els riscos que impliquen els serveis d’inversió o els productes financers que volen contractar. Per tant, se’ls atorga una protecció i drets d’informació menors que a un client classificat com a detallista. No obstant això, aquesta classificació dóna dret, amb caràcter enunciatiu i no limitador a:
   
   -Dret d’informació amb relació a la naturalesa i riscos dels instruments financers, centres d’execució d’ordres, incentius, despeses i costos associats a la contractació o al servei prestat.
   
   -Dret a conèixer la política de millor execució, la política de conflicte d’interès i la política de salvaguarda d’actius.
   
   -Dret que els contractes signats amb CaixaBank, així com les ordres executades en nom seu per CaixaBank, figurin en els registres corresponents.

3. Clients minoristes, Són la resta de clients, i es beneficien del màxim nivell de protecció.
   Alguns dels drets que tenen són:

   - Dret a la informació amb relació a la naturalesa i els riscos dels instruments financers, centres d’execució d’ordres, incentius, despeses i costos associats a la contractació o al servei prestat.

   - Dret a conèixer la política d’execució, la política de conflictes d’interès i la política de salvaguarda d’actius.

   - Dret que els contractes signats amb CaixaBank, així com les ordres executades en nom seu per CaixaBank, figurin en els registres corresponents.

Quan un client acudeixi per primera vegada a contractar un instrument financer, ha de signar un contracte en què es recullen tots els drets i obligacions essencials que es deriven de la normativa. A CaixaBank, l’esmentat contracte es denomina “Addenda d’instruments financers”.

Els clients tenen dret a sol·licitar el canvi de classificació que CaixaBank els ha atorgat, això és, (i) de client detallista a client professional, cosa que implicarà la presumpció que tenen prou coneixements i experiència; (ii) de client detallista a contrapart elegible; en aquest cas, addicionalment a la presumpció esmentada, deixaran de tenir la consideració de clients als efectes d’obligacions d’informació, registre de contractes i obligacions relatives a la gestió i execució d’ordres; i (iii) de client professional a contrapart elegible; deixaran igualment de tenir la consideració de clients per als efectes esmentats anteriorment.

L’acceptació per part de CaixaBank de la sol·licitud dependrà que el client compleixi els requeriments legalment i reglamentàriament establerts en cada moment perquè el canvi sigui efectiu. Al contrari, tots aquells canvis de classificació que atorguin més protecció per al client, no necessitaran l’aprovació de CaixaBank.

Aquesta sol·licitud es fa a través de les oficines de CaixaBank.

No tots els productes tenen la mateixa complexitat ni el mateix risc. Per això, la directiva distingeix entre tres tipus de productes:

Productes no complexos

1. Les accions admeses a negociació en un mercat regulat o en un mercat equivalent d’un tercer país. La Comissió Europea publica una llista dels mercats que s’han de considerar equivalents.

2. Els instruments del mercat monetari.

3. Les obligacions o altres formes de deute titulitzades, llevat que incorporin un derivat implícit.

4. Les participacions d’institucions d’inversió col·lectiva harmonitzades a l’àmbit europeu.

A més dels anteriors, també es consideren productes no complexos els que reuneixin les característiques següents:

1. que hi hagin possibilitats freqüents de venda, reemborsament o un altre tipus de liquidació d’aquest instrument financer a preus públicament disponibles per als membres en el mercat i que siguin preus de mercat o preus oferts, o validats, per sistemes d’avaluació independents de l’emissor.

2. que no impliquin pèrdues reals o potencials per al client que excedeixin el cost d’adquisició de l’instrument, i

3. que hi hagi prou informació sobre les seves característiques a disposició del públic.

Productes complexos:

1. Els valors que donin dret a adquirir o vendre altres valors negociables o que donin lloc a la seva liquidació en efectiu, determinada per referència a valors negociables, divises, tipus d’interès o rendiments, primeres matèries o altres índexs o mesures.

2. Contractes d’opcions, futurs, permutes, acords de tipus d’interès a termini i uns contractes d’instruments financers derivats relacionats amb valors, divises, tipus d’interès o rendiments, o altres instruments financers derivats, índexs financers o mesures financeres que es puguin liquidar en espècie o en efectiu.

3. Contractes d’opcions, futurs, permutes, acords de tipus d’interès a termini i altres contractes d’instruments financers derivats relacionats amb primeres matèries que s’hagin de liquidar en efectiu o que es puguin liquidar en efectiu a petició d’una de les parts per motius diferents a l’incompliment o a un altre succés que porti a la rescissió del contracte.

4. Contractes d’opcions, futurs, permutes i uns contractes d’instruments financers derivats relacionats amb primeres matèries que es puguin liquidar en espècie, sempre que es negociïn en un mercat regulat o sistema multilateral de negociació.

5. Contractes d’opcions, futurs, permutes, acords de tipus d’interès a termini i altres contractes d’instruments financers derivats relacionats amb primeres matèries que es puguin liquidar mitjançant l’entrega física no esmentats a l’apartat anterior d’aquest article i que no es destinin a finalitats comercials, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustos regulars dels marges de garantia.

6. Instruments financers derivats per a la transferència del risc de crèdit.

7. Contractes financers per diferències.

8. Contractes d’opcions, futurs, permutes, acords de tipus d’interès a termini i altres contractes d’instruments financers derivats relacionats amb variables climàtiques, despeses de transport, autoritzacions d’emissió o tipus d’inflació o altres estadístiques econòmiques oficials, que s’hagin de liquidar en efectiu o que es puguin liquidar en efectiu a elecció d’una de les parts per motius diferents de l’incompliment o un altre supòsit que porti a la rescissió del contracte, així com qualsevol altre contracte d’instruments financers derivats relacionats amb actius, drets, obligacions, índexs i mesures no esmentats en els apartats anteriors d’aquest article, que presenten les característiques d’altres instruments financers derivats, tenint en compte, entre altres coses, si es negocien en un mercat regulat o sistema multilateral de negociació, es liquiden a través de cambres de compensació reconegudes o són objecte d’ajustos regulars dels marges de garantia.

No queden afectats pel MIFID, entre d’altres, els productes següents:
1. Comptes corrents
2. Llibretes d’estalvi a la vista
3. Imposicions a termini fix
4. Dipòsits a termini de rendiment variable amb capital garantit
5. Plans de pensions
6. Assegurances d’estalvi (P2000, PVI, Unit Linked)

La MIFID preveu dos tipus d’avaluació o test que, segons les circumstàncies,  haurà de fer el client.

1. Test d’idoneïtat

   
   Avalua els coneixements i experiència del client, els seus objectius d’inversió i la seva capacitat financera. Aquest test es farà, en qualsevol cas, quan hi hagi assessorament en matèria d’inversió (mitjançant contracte).

   
   No obstant això per a determinades contractacions d’instruments financers i de manera puntual, CaixaBank, també avaluarà els coneixements i experiència del client, els seus objectius d’inversió i la seva capacitat financera.

2. Test de conveniència

   
   Avalua els coneixements i experiència del client sobre l’instrument que vol contractar. Aplica quan es tracta d’un producte complex i la iniciativa de contractació resideix en el client o quan, en el cas dels productes no complexos, el client indica que la iniciativa de l’operació és de CaixaBank.

CaixaBank ha format tots els seus professionals i adaptat tots els seus processos per garantir el compliment del MIFID en tots els seus canals de contractació.