David del Val, Javier García Arenas | 12 de juny de 2023

En aquest article, abordem el repte de sostenibilitat al qual s'enfronta el nostre sistema públic de pensions, a través de les anàlisis que han dut a terme sobre això la AIReF, la Comissió Europea i el Ministeri d'Inclusió, Seguretat Social i Migracions.

La jubilació dels baby boomers

Espanya s’endinsa en un moment històric: les primeres fornades de baby boomers es comencen a jubilar ja enguany i continuaran accedint a la jubilació al llarg dels 17 propers anys.¹ Tenint en compte que, en les properes dècades, la població de més de 66 anys guanyarà pes i disminuirà la població en edat de treballar, és de vital importància avaluar el repte de sostenibilitat al qual s’enfronta el nostre sistema públic de pensions després de l’última reforma, tasca que han abordat diferents organismes i que analitzem en aquest article.

Segons les projeccions demogràfiques de l’INE, entre el 2023 i el 2050 la població en edat de treballar es reduirà a Espanya en més de 800.000 persones,² mentre que la població de més de 65 anys augmentarà en més de 6 milions. Així, el 2030 gairebé 4 milions de baby boomers ja gaudiran de la seva més que merescudíssima jubilació, xifra que superarà els 11 milions el 2040. Atès que el sistema espanyol de pensions públiques és un sistema de repartiment en què els cotitzadors d’avui paguen les pensions als jubilats a canvi de rebre una pensió en el futur en funció de la seva contribució present, cal preguntar-se com afectarà l’augment del pes relatiu de la població sènior a la sostenibilitat del sistema i quines mesures s’estan prenent per equilibrar-lo. S’han realitzat estimacions molt diferents sobre l’impacte de la reforma de les pensions sobre el dèficit de la Seguretat Social a llarg termini, després d’aprovar-se al març la segona part d’aquesta reforma. En aquest article, ens centrarem en l’anàlisi que han dut a terme l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (AIReF),³ la Comissió Europea al seu 2021 Ageing Report (AR21) i el Ministeri d’Inclusió, Seguretat Social i Migracions (MISSM).

1. Recordem que els baby boomers es defineixen com les cohorts nascudes entre el 1958 i el 1975.
2. Fa referència a la població entre els 16 i els 64 anys. Es tracta d’una caiguda molt inferior a la de les últimes projeccions demogràfiques de l’AIReF, que la situa per damunt dels 3 milions. La principal raó de la diferència és que l’INE projecta uns fluxos migratoris anuals nets de més de 300.000 persones el 2023-2050, mentre que l’AIReF els redueix a 229.000.
3. Vegeu AIReF, «Opinión sobre la sostenibilidad de las administraciones públicas a largo plazo: la incidencia de la demografía», Opinió 1/23.

El dèficit de la Seguretat Social ha estat, el 2022, del 0,5% del PIB,⁴ amb una despesa en pensions contributives del 12% del PIB.⁵ L’AIReF estima que la despesa en pensions contributives augmentarà en 2,8 p. p. entre el 2022 i el 2050, fins al 14,8% del PIB, per l’elevat cost de la indexació de les pensions a la inflació (+2,7 p. p.), per la derogació del factor de sostenibilitat (+0,8 p. p.)⁶ i per les inèrcies de la demografia, del mercat de treball, etc. (+0,4 p. p.), factors que es veuran parcialment contrarestats pels estalvis de despesa (–1,2 p. p.), que provindran, principalment (–0,8 p. p.), de l’ajornament de la jubilació gràcies als nous incentius monetaris. L’AR21 presenta estimacions molt similars de l’impacte d’indexar les pensions a la inflació i de derogar el factor de sostenibilitat, però estima que les inèrcies per demografia, per mercat laboral, etc. afegiran a la despesa 0,7 p. p. (en lloc de 0,4 p. p.) en termes de PIB.

Continuar llegint a CaixaBank Research