A mi, la veritat és que m'agrada anar al banc. A estones xerro amb la Marta, que és molt simpàtica. És la directora. Ara, per fer transferències i moviments, des de casa, amb Internet, les faig molt bé.

És segur i és còmode. I així no veig gent del barri, que a vegades són molt tafaners.

A mi ja no em fa por fer servir el banc per Internet! És més segur que anar pel carrer! Això sí, has de tenir en compte quatre consells bàsics de seguretat.

1. Oi que no vas pel carrer amb el teu número escrit al front ni li dones el DNI al primer que passa? Doncs Internet és el mateix. Has de tenir en compte algunes pautes de seguretat.

2. Ah, me n'oblidava! L'antivirus! És important. És com la vacuna de la grip, però per a l’ordinador. Me’l va posar el meu net. És senzill, però indispensable. Per tu, per la teva seguretat i per l’ordinador.

3. Després no vagis a Google. Ves a dalt i posa-hi l’adreça del banc. Llavors et sortirà un cadenat i unes lletres "https". Compte, que això és important! Vol dir que el lloc és segur.

4. De contrasenya, no hi posis 123456, no. Hi has de posar una cosa més difícil d’endevinar. Tampoc el teu aniversari…

I el que és més important: si reps un missatge del banc demanant-te les claus o que entris en un enllaç per introduir-les, no ho facis. No ho facis. Això és que volen robar-te. Això és el phishing aquest que diuen, no sé si ho has sentit per la tele, però volen robar-te. El banc no ho farà mai, això. Mai!

Això és com quan dic que mai prendré sucre i em menjo una galeta o em menjo una magdalena. No, no. Mai és mai.

L'Internet s'ha de fer servir amb seny. És molt pràctic i còmode! Si has de fer una transferència i no vols sortir de casa perquè plou, perquè fa massa calor o perquè fa fred, ho fas des de casa tranquil·lament, en el moment que tu vols, des d'Internet. És còmode i pràctic, i també és segur.